Les Agudes, Ruta dels Castellets (Montseny)

Una nova matinal, pel que fa aquests dos aventurers i bojos de la muntanya (un més boig que l'altre). Sortida desde Mataró sobre les 7:00 am, direcció Sant Celoni, encara no havien posat els carrers, era massa d'hora... Seguim direcció Santa Fe del Montseny i amunt, passat el "magnific parador" per fer carn a la brassa, deixat a la dreta seguim direcció Viladrau, anem seguint la vista en secció de les agudes i de la ruta dels castellets, i més o menys quan estem en perfil amb els castellets, hi ha un camí que puja per l'esquerra (direcció Viladrau), deixem el cotxe just davant de l'entrada, a l'altre costat de la carretera, son les 8:10 am, comencem a pujar a bon ritme, els primers metres es fan sense cap dificultat tècnica, un seguit de revolts i pujades en porten a un primer turó on podem visualitzar el camí que haurem de seguir crestejant per arribar al cim de les Agudes, des d'aquí veiem el cim del Matagalls, i part del Pirineus. Seguim pujant seguint les marques Roses (segons l'Edu), que hi ha als arbres i fites de roques pel camí. Just arribem al primer coll on pleguem els bastons i els guardem.

Comencem la grimpada, és en aquest moment on canvien de color, s'ha d'intentar seguir les marques grogues, i així ho fem. Comencem a veure al·licients a la pujada, hi ha verglass a les vessants més encarades al nord i a les arestes, totes emblanquinades... Podriem dir que es podia fer patinatge. Sobre les 9:20 am arribem al cim de les Agudes, som els primers, NO HI HA NINGÚ MÉS, són aquests moments en els que seus i comences a contemplar el paisatge... El silenci... Això és mitja vida, val la pena l'esforç... Des d'aquí podem veure el començament dels pirineus amb el Canigou, Puigmal, Pirineus andorrans, naturalment el Matagalls al Nord-Oest, seguint al fons, sobresurt de la boira, Montserrat.

Decidim començar a baixar, amb cura ja que les roques estan bastant lliscants, per seguretat anem variant, una part de crestes amb una part del camí... Com sempre, ens acabem liant i fotent-nos en el típic "berenjenal" a on més val baixar que pujar però a on la cosa es complica... Finalment i després d'un tram de tartera, i un altre de desgrimpada "arriscada"arribem al camí... Comencem a correr i baixar les pendents com si fossim a les dunes del desert, però amb les fulles de faig caigudes recentment... Arribem al cotxe sobre les 10 am. Amb una pendent tant forta de baixada que l'Edu pot frenar gràcies al seu cotxe, que l'amortigua i li frena el pas i de pas s'emporta un "bollo" a la xapa.
Consell: sempre que hi aneu, porteu una garrafa d'aigua per omplir a la font que hi ha 4km més avall, és boníssima!!.
Sortida per aprofitar un matí. Es pot enllaçar fent el Turó de l'home o, amb més temps, el Matagalls.