Tornem a ser a Les Canals, s'ha d'aprofitar!!, sortida de grup (barranqueros-espeolegs), sorpresa al trobar-nos un cabdal bastant més abundant del passat 12 de Maig, ja només creu
ar la barrera l'aigua ens arriba als bessons, però sobre tot és significatiu la força que porta.El pont de després de l'ermita ja no hi és!. L'accés com sempre sense canvis, es va fer bé, tot i que una mica llarg: al final 3h "i pico...". Al entrar al barranc 
rapidament es va veure una gran diferència de cabdal. En el ràpel zero, és a dir que no surt a la ressenya, ja ens vam adonar que el dia seria llarg: cabdal alt amb recepcions espumoses que t'impedeixen veure si es saltable o no... ja se sap qua amb aquestes crescudes hi pot haver-hi de tot a dins de les marmites. Tot i això anem fent poc a poc... Trobem la marmita trampa inundada fins als topes i apunt per saltar-hi... Anem fent i arribem a l'escapatoria. Decidim tirar endavant amb una petita errada, un dels integrants del grup està a punt de patir un bloqueig mental total que ens tindrà 2h 30' parats... Culpa nostra per no haver preguntat si tots estavem bé per continuar... I encara pitjor, venien els ràpels més tècnics...Després d'un ràpel de 12m que es saltable amb un passamans desde l'esquerra, ens trobem amb dos enllaçats de 15 i 16m. El 1er té una recepció que es blanca. baixa l'Edu i monta un guiat amb un xapa que hi ha fora de la cascada. El problema és que la gent per evitar la cascada entrava al ràpel per la dreta i a la meitat havia d'atravessar la guia... Es complicaven la vida, en part normal per què l'aigua fa bastant de respecte. Un dels integrants decideix baixar sense la corda guia i a l'arribar a la recepció no surt bé i l'espuma se l'empassa literalment. De tant en tant es veu una mà que sobresurt de l'espuma. L'Edu el caça i el treu de l'aigua. Amb un passamans extra (pq la corda que hi ha ara fot pena...) s'arriba al ràpel de 16. Sense problemes... Arribem al punt problemàtic: un salt de 3m net i sense turbulències... Coses extranyes que té la ment humana.. Després de tota aquesta colla de moviments tècnics, el cervell et diu prou en un lloc extramadament senzill... Després d'esperar durant una bona estona aconseguim que salti l'integrant "bloquejat" i muntem un ràpel guiat per tal de que no torni a veure aigua ni en pintura... Pensant que al final s'hauria de baixar la resta en cacolet, la persona es refà i amb una gran dosi de dignitat i cullons acaba el barranc pel seu propi peu... A l'arribar al camí eren les 20:00. sortim corrents i ens plantem al cotxe amb menys d'una hora... En una hora i 15 de cotxe ja estem a Mataró!!!.
Aquí teniu la ressenya:
I els videos dels salts:
rapidament es va veure una gran diferència de cabdal. En el ràpel zero, és a dir que no surt a la ressenya, ja ens vam adonar que el dia seria llarg: cabdal alt amb recepcions espumoses que t'impedeixen veure si es saltable o no... ja se sap qua amb aquestes crescudes hi pot haver-hi de tot a dins de les marmites. Tot i això anem fent poc a poc... Trobem la marmita trampa inundada fins als topes i apunt per saltar-hi... Anem fent i arribem a l'escapatoria. Decidim tirar endavant amb una petita errada, un dels integrants del grup està a punt de patir un bloqueig mental total que ens tindrà 2h 30' parats... Culpa nostra per no haver preguntat si tots estavem bé per continuar... I encara pitjor, venien els ràpels més tècnics...Després d'un ràpel de 12m que es saltable amb un passamans desde l'esquerra, ens trobem amb dos enllaçats de 15 i 16m. El 1er té una recepció que es blanca. baixa l'Edu i monta un guiat amb un xapa que hi ha fora de la cascada. El problema és que la gent per evitar la cascada entrava al ràpel per la dreta i a la meitat havia d'atravessar la guia... Es complicaven la vida, en part normal per què l'aigua fa bastant de respecte. Un dels integrants decideix baixar sense la corda guia i a l'arribar a la recepció no surt bé i l'espuma se l'empassa literalment. De tant en tant es veu una mà que sobresurt de l'espuma. L'Edu el caça i el treu de l'aigua. Amb un passamans extra (pq la corda que hi ha ara fot pena...) s'arriba al ràpel de 16. Sense problemes... Arribem al punt problemàtic: un salt de 3m net i sense turbulències... Coses extranyes que té la ment humana.. Després de tota aquesta colla de moviments tècnics, el cervell et diu prou en un lloc extramadament senzill... Després d'esperar durant una bona estona aconseguim que salti l'integrant "bloquejat" i muntem un ràpel guiat per tal de que no torni a veure aigua ni en pintura... Pensant que al final s'hauria de baixar la resta en cacolet, la persona es refà i amb una gran dosi de dignitat i cullons acaba el barranc pel seu propi peu... A l'arribar al camí eren les 20:00. sortim corrents i ens plantem al cotxe amb menys d'una hora... En una hora i 15 de cotxe ja estem a Mataró!!!.Aquí teniu la ressenya:
I els videos dels salts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada