Inici del curs de barrancs

El cap de setmana del 24-25 de febrer vam iniciar el curs per fer de monitors iniciadors de barranquismea, pas indispensable cap a un futur a on enviarem a pendre pel cul les nostres respectives feines i muntarem una empresa de guies de barranquisme per viure feliços per sempre més (ja ens agradaria... :P). Poz aixo, que durant dos dies ens van tenir "concentrats" a Mas Gircós, aprop de Besalú, fent el que s'en diu Bloc Comú per a totes les disciplines de muntanya (escalada, alpinisme, esquí de muntanya, descens de barrancs i excursionisme).
El dissabte pel matí vam començar fent 4 hores de primers auxilis: maniobres bàsiques de socorrisme i sobretot el procediment a seguir en cas d'assistir un accidentat a la muntanya. I al final el plat fort: radiografies de gent desnucada, de pelvis arrencades, d'amputacions, fractures... i fotos del mateix pal. Total, que just abans de dinar portavem un bon rollo al cos i teniem unes ganes d'anar a fer barrancs... Però amb un bon dinar, vam oblidar totes les fotos i totes les desgràcies... Tot i això, haig de dir que totes aquelles fotos i les històries que ens va explicar el bomber que ens donava classe van anar bé per agafar una consciència de perill que massa sovint s'oblida. El barranquisme és un esport de risc i els accidents per petits que siguin (esguinços, talls, fractures...) es tornen grans problemes quan estat fotut al mig de la llera d'un riu, amb parets de 100m d'altura a costat i costat i et queden 500m i 4 ràpels per endavant...
Per on anavem? A si... Després de dinar va arribar la classe d'orientació a càrrec d'en Pizza, en Dani i l'Ernest del C.E. de Besalú. Realment van convertir una cosa que de vegades pot ser molt avorrida en quelcom interessant i divertit. No pq el que ens ensenyessin fos més o menys interessant (que ho era...) sinó pq són uns tios la mar de catxondos i divertits. Tota la tarda aprenent a orientar-nos amb un mapa i una bruixola, a traçar rutes en un mapa i seguir camins quasi a cegues... Espero no oblidar-ho massa ràpid. Després de sopar, marxa d'orientació nocturna en grup amb GPS's cedits pel C.E. Besalú. Després, a fer nones, que ja eren les 12 tocades i ens haviem llevat ben d'hora.
El diumenge ens van llevar a crits de : FOC, FOC!!!! Molt efectiu, pq si li dius a la penya que s'ha de llevar no et foten ni puto cas... Total, esmorzar amb coca, torrades, embotits, suc, cafe, carajillo i copa... I després repàs de conceptes intenssiu i a fer una mini cursa d'orientació en grups de tres. Prou interessant.
Després de dinar presentació del curs de monitors (curiós, oi??? que et facin la presentació l'últim dia a última hora...) a càrrec d'en Gabriel. Al principi el paio de l'ECAM semblava un sobretti (i de fet, una mica, ho és) ens va fer portar els bancs a fora de la masia i més d'un va estar a punt de liar-la, però quan ja semblava que la cosa rebentaria, salta el tio i li pregunta a un de primera fila: "Saps jugar a tocar i parar???" i l'altre flipant. Se'l mira i li diu: "Pares" i surt corrents. Tots ens mirem els uns als altres i de cop... sortim corrents!!!. Ja tens a 20 pico tios, de 20 pico anys corrent, empaitant-se els uns als altres, jugant a futbol, a korfball, a fer castells, i altres jocs de cucanya durant 2h. Si es que en el fons tots portem un nen a dins (i alguns a fora...) Però tot tenia una raó... Quan va acabar el rollo jugar, ens porta a tots cap a dins i ens comença a fer reflexions sobre tot el que haviem fet aquella tarda i les seves reflexions i disquisicions antropo-filosòfiques sobre l'excursionisme, l'escalada, el barranquisme i la seva essència. Al final, despedida i cierre, i cap a casa...

Conclusió: em va agradar tot el cap de setmana, la part d'orientació i la convivència amb els paios de Besalú, la part de 1ers auxilis per agafar consciència i la part del Gabriel de l'ECAM que com a mínim a mi, em va motivar bastant de cara a organitzar cursos i a dirigir activitats a la muntanya... Crec que no vaig ser l'únic, pq el Sergi al dia següent ja m'estava proposant el negoci del segle amb el "Grup de muntanya Eslukeyà"... Vol muntar curses d'orientació, i això, em sembla, és només el principi... Quina por em fas, Sergi...
PD: al cap de setmana següent, vaig muntar el meu primer curs amateur (ja que no tinc el títol...) de nivell I d'escalada (vies equipades d'un sol llarg). Em sembla que això de fer d'instructor m'agradarà...

Continuarà...