Eslukeyà

Matinal al Bastiments

2008-12-23T19:57:00.008+01:00

El divendres 19 feia força vent, i veniem d'un temporal amb tramuntana bastant forta, però tot i això vaig decidir d'anar a Vallter just sortir del curro... A l'arribada, tots els bars de Setcases xapats, total a sopar uns donuts de xocolata i una mandarina i a veure una peli al portàtil abans de dormir. A fora, 0ºC però ràfegues fortes de vent i molta neu aixecada. A les 23h a vivaquejar... I la nit prou bé, una mica de rasquilla pel vent, però bé. Dormo fins a les 6.45h, continua el vent, però ha encalmat una mica... Pells, botes, guants, frontal i cap amunt! Para una mica més el vent, i fins i tot se senten les retracks treballant i es veuen les llums ben amunt, encara es fosc però hi ha una bona lluna i el cel és serè...

Una horeta més tard, ràfegues de vent i comença l'alba...

En la foto es veu la neu arrossegada pel vent... Estic quasi als peus del Coll de la Marrana, hi ha algunes plaques de neu glaçada però no sembla que hi hagi un perill inminent d'allau... Començo l'ascenció a bon ritme, però a 5m del coll m'haig de treure els esquis pq els cantos no agafen prou i patino bastant... Fotent maniobres aconsegueixo fer 5 metres, però em costa uns 5min! Al coll venta fort, continuo amunt i poc a poc va sortint el sol... Arribo a les rampes més fortes i el vent ha augmentat: les ràfegues són cada minut, i fortes, començo a dubtar... Em queden 100m... M'espero 5min a veure si amaina, però alguna ventada quasi em tira a terra: mitja volta, que la baixada valdrà la pena...

Em dirigeixo a la carena buscant algunes canals que estan ben cobertes de neu. Amb 4 girs ja sóc al final de la canal, amb el que costa pujar... Però la neu era molt bona: disfruton!!!!!!

Estic a dalt de tot de l'estació, 3min i ja sóc al cotxe... Bastant vent a les pistes i poca gent, el dia pinta malament... En total: 3h. Són les 10h, ara toca fotres un bon entrepà: llom amb formatge amb cacaolat i cap a casa!!!!

BTT Orrienca

2008-11-16T19:38:00.003+01:00

Diumenge 16 de novembre per pressió de la gent m'apunto a la cursa Btt d'orrius, això si la curta de 20 Km, que fa temps que no ens possem els pedals, fa molt de fred!! 7º, són les 8:00 i hi ha una foguera per escalfar-nos, lo millor el caldo!!. Sortida pel que fan la llarga i 10 minuts després la curta, circuit dur i exigent, però molt maco. Arribada 1:59 minuts, posició 45, home per fer temps que no feia res està bé. En Nogués, Bladé, Raúl i Manel tots arriben bé, ells fan la llarga, treballen molt poc, je, je.
http://www.orrienca.blogspot.com/
Una molt bona organització!!!!!

Escalada a Ports de Beseit

2008-11-10T19:51:00.005+01:00

Dissabte 8 de novembre anem a fer el Sol desitjat a Ports de Beseit, però la nit anterior ens ha plogut i a l'endemà tot està moll i ennovulat, haurem d'ajornar la nostre sortida al Sol, per contra anem a fer una petita cresta que acaba per tota l'aresta de l'envut, la Gronsa Nord i l'altre que no se com es diu. La cresta, per arribar-hi és un pel empipador, ja que ha plogut i passem per mig de tots els matolls, en arribar al començament de la cresta estem molls!!. En Jaume i jo farem cordada, en Pere amb l'Anna i en Ferran amb la Cristina. uns 60 metres de III - II, sense seguros, amb una roca de molt mala qualitat, ens deixen adalt de la cresta. Per en Jaume va bé per practicar de possar tascons, friends, ponts de roca ,....

Diumenge, cordada amb l'Esther i en Jose Luis, via Salsichas tibetanas, 310 metres máx. IV+. En José luis i l'Esther es van repartint els llargs, els dos primers els fa en Jose Luis, amb molta seguretat, algun que altre imprevist en la reunió, però bé!. L'Esther amb molta seguretat. Via molt factible, per gent que s'inicia en l'escalada clàssica. Arribem a dalt amb l'altre cordada d'en Ferran , l'Angels i l'Anna, molt bé tots/es, sou uns campeons !!. Jalem alguna cosa, i seguim per l'aresta a l'esquerra, fins arribar a un rapel de cordino en una sabina, 25m, i baixem caminant per un coll, on trobem alguna que altre corda fixe per superar el desnivell, tot seguint anem a parar al camí per on baixen els estrets i de tornada al cotxe, ja comença a fer-se de nit.

L'aresta és fantàstca en tot moment hi ha pati a banda i banda de l'aresta, el vent comença apretar i el fred també s'impossa, anem acabant la cresta final, que ens portarà a dos rapels d'uns 25 i 60 metres, fins arribar a un coll, i per aquest baixarem seguint les fites de pedres, que creuen una petita tartera, des d'aquesta ens endintrem al bosc que va a parar a la carretera. Una bona opció per un dia gris.

Diumenge 9 de novembre, sortida a la via Salshichas Tibetanas, 310m màxim IV+, molt ben assegurada amb parabolts, els III estan equipats.

Escalada a LLAFRANC

2008-10-27T18:58:00.005+01:00

Aquest dissabte varem probar d'anar a la zona de Llafranc, on haviem sentit que hi havia escalada esportiva devant del mar. Arribant a Llafranc ens dirigim cap al far (Sant Sebastià), passem quasi per devant del port, els carrers ens fan anar esquerra -dreta, i pujar cap a dalt del far, el primer carrer que trobeu que baixa (asfaltat), és el carrer del pinell, aquest és, no té sortida, però al final hi caven 3-4 cotxes. Una vegada arribat al "P", seguim caminant pel camí de sorra, una petita grimpada i cap a la dreta. Comencem a veure anclatges químics. Aquesta és la zona. Una vintena de vies ens esperen per disfrutar i gaudir del mar. És un plaer poder escalar devant mateix del mar. La roca, Granit, de molt bona qualitat. Però suposo que fa temps que no escalem i potser la graduació de qui va obrir les vies està un pel infravalorada. Bé totes les R tenen dos químics. Això si porteu cema de sol, que mentres li va foten la brisa marina, no et dones compte i acabes cremat!!!.

àlbum de fotos picassa

Solius, Ferrata Agulles Rodones

2008-10-22T17:55:00.003+01:00

Sortida Diumenge 12 d'Octubre, sortim cap a Solius. Arribem a l'inici de la Ferrata, on trobem el primer tram de l'escala serrat, però de fàcil accés per la dreta.

Primer tram vertical i un primer pont d'uns 12 metres. Seguim avançant pujant, flanquejantm amb algun que altre pas llarg. Comencem a remuntar cap amunt per una corda molt gruixuda, que per cert en la seva part mitja, presenta una important desfilada. Creuem el segon pont i entrem a la part més "dura", però curta. Un petit rapel i un flanqueig, el qual ens fa estalviar una remuntada de la ferrata, i anem a parar al rapel de 20, on ens deixa en el 3er pont.

Aquí decidim deixar-ho per un altre dia, que estiguem més motivats.

fotos album picasa

Barranc TRES EN RAYA O CANAL ROJA

2008-10-20T11:17:00.009+01:00

Diumenge 19 d'Octubre, sortida a Montserrat-Sud, zona Can Jorba. Fer el descens del barranc tres en raya o canal roja. Barranc mític de Montserrat amb bastants passos d'oposició, molt estrets i 3 últims ràpels amb bon al·licient.

Sortida sobre les 10:00 a.m. accedim pel camí ****, seguint les fites de roques i les marques vermelles, i en dues hores estem ja al començament de l'entrada a la Canal Roja. Uns primers pasos amb pasamans de cordes fixes i aigua a les seves petites badines ens fan pensar que la jornada s'allargarà un epl més. Però no, l'aigua més endevant desapareix, deixant pas al terreny sec, com de costum a la zona. Els equipaments : podem trobar químcs, parabolts, ponts de roca amb cordino, bagues amb anella lligats als arbres, en general els ràpels delicats estan ben equipats. Els tres últims rapels donen un xic d'emoció a la sortida, sobretot l'últim d'ells que el final és volat i de cul cap als esberses. Total tres hores de descens, "amb familia".

album picasa

Curs Escalada en Roca SEDEG

2008-10-15T17:55:00.003+01:00

Aquest mes de Novembre, comença el curs d'escalada a Granollers, us passo el link i el programa per les inscripcions.

Programa del curs. Novembre 2008

Dimecres 5 : Presentació del curs. Material i equipament personal . Nusos

Dijous 6 : Tècniques de progressió en via esportiva I. Entrega de material

Diumenge 9 : Sortida de pràctiques a Cabrera de Mar

Dimecres 12 : Tècniques de progressió en via esportiva II.

Dijous 13 : Coneixement del medi.Interpretació de ressenyes i fisiologia de l’esport

Diumenge 16 : Sortida de pràctiques a Sot del Bac

Dimecres 19 : Tècniques de progressió en via llarga

Dijous 20 : Pràctiques de maniobres de progressió

Dissabte i diumenge 22 i 23 : Sortida de pràctiques a Vilanova de Meià i St. Llorenç de Montgai

Dimecres 26 : Història de l’escalada. Tècniques de fortuna. Conceptes bàsics deseguretat
Dijous 27 : Logística i preparació d’una sortidaTècniques de recolzament i desplaçaments en escalada
Diumenge 30 : Sortida de pràctiques a MontserratDimecres 3 : cloenda
InscripcionsA secretaria de l’Agrupació Excursionista de Granollers, carrer Corró, nº 10, de 20h a 22h cada dilluns i dimecres.Els drets d’inscripció seran de 165€ pels socis de l’AEG i de 185€ pels no socis.S’inclou la tarjeta d’assegurança obligatòria, llicència federativa, material personal i col.lectiu necessari, llibres de divulgació, apunts i dret d’ús de material per un any. L’aportació de la llicència federativa podrá significar un estalvi en el preu de la inscripció a concretar amb l’organització del curset.PLACES LIMITADES.

Informació adicional:

edumellado@hotmail.com-654944817 (Edu)

mmq101280@yahoo.es-647.23.46.31 (Montse)

40 è Curs d'Escalada en Roca - Agrupe-Mataró

2008-10-10T18:14:00.004+01:00

Bé aquest cap de setmana és l'última sortida del curs d'escalada, em sembla que hem fet bona feina, i que tots han aprés força, que d'això es tractava!. Les fotos les teniu a l'album del curs d'escalada, amb tropecientas mil, degut a que cadasqú posa les seves. Esperem que per a tots els hagi agradat la metodologia i l'explicació dels monitors. Tot agraïro en Pere Tutu i en Pere Montasell i com no en Tanger.

Curs Iniciació al Descens de Barrancs UEC de MATARO

2008-09-22T09:42:00.003+01:00

Us donem a conéixer el primer curs de descens de Barrancs, que es farà el proper dia 9 d'Octubre, a la UEC de Mataró.

Enllaç UEC de Mataró : http://www.uecmataro.org/

Escalada a SOPERIA - ESPERÓ ELFOS

2008-08-27T16:36:00.009+01:00

Diumenge 14 d'Agost, després d'haver estat fent uns quants totxos aquests dies, tenim la roca identificada, tot s'ha de dir que és d'una adharència boníssima. Estem mirant de fer la via ESPERÓ ELFOS a la presa de Escales a Sopeira, vist desde abaix i amb la presa al costat fa una mica de yuyu, però anem. Deixem el cotxe a la carretera a dalt de la presa, i decidim creuar la presa per dalt i baixar les escales, sense matar-nos. La via comença amb un primer llarg que marca V/V+, d'uns 35 metres, el primer tram és el més técnic però després la tònica de la via be a ser la mateixa, de com a màxim V, les reunions encadenades per 3 parabolts. El segon llarg de V, però una llargada de 50 metres, bones fisures de mans. El 3er llarg, per mi el més entretingut, un parabolt en 30 metres, però amb una fisura per anar possant tascons i friends, perfecte. No creec que passi de IV, però tenint en compte l'alçada i el perill de volada V, segons guia. De totes maneres abans del parabolt trobem una sabina per evitar el pèndol, i passat el parabolt hi ha un tascó a la fisura que no es pot treure. El següent llarg combinat amb parabolts i dos claus, bones preses; i per últim el V llarg, de 30 metres, bones preses al tram final un pel més descompostes, però bones. Reunió final a la feixa de sortida. Pel retorn prenem el camí cap a la presa, entrem en una cova i agafem el túnel de la dreta, que ens deixa radera la presa, i per la dreta baixa un camí fins abaix. Tornem caminant per la presa i el cotxe ens espera. Via molt maca, amb un bon ambient i molt ben equipada.

Esperó Elfos, 180 metres, 5 llargs, màxim obligat V+ (segons guia).

Components : Ferran i Sergi

Alps Francesos

2008-08-24T19:13:00.022+01:00

Estiu 2008, 2 d'Agost sortida direcció Grenoble parem a fer l'Infernet, barranc sense cap dificultat aparent, només el primer rapel on sembla que el mon s'acabi tot just entrar al rapel, amb condicions d'aigua més abundant pot ser més dificultós. Com a formació espectacular, només per això val la pena anar-hi. Descens 45 - 60 minuts com a màxim.

Dilluns 4 d'Agost Cascades d'Oëx, barranc poc freqüentat, anclatges precaris, i aigües no gaire netes, desdens curt, amb rapels força llargs, està bé com a barranc de mig dia. Això si val la pena mirar una mica més a la dreta on hi ha el germà gran el barranc d'Arpenaz!.

Dimarts 5 d'Agost Barranc de la Diosaz, bona aproximació cap al massís de les Agulles Rouges 2:00 de bona pujada, a l'entrada veiem que la cosa va un pel abundant d'aigua, fem uns intents i decidim donar mitja volta i seguir avançant. Com a paisatge i flora és una excursió molt aprofitada.

Dimecres 6 d'Agost, Canyon d'Angon. Barranc en direcció al llac d'Annecy, i sortida a quests mateix llac. Espectaculat el primer rapel de 60 metres, però encara més el gran circ del segon rapel, si us ho mireu desde la via d'escapament. Apartir d'aquí és un barranc d'iniciació on és pot disfrutar molt, tant a nivell aquàtic com de paisatge.

Divendres 8 d'Agost, Cascade de la Belle Inconnue, Aproximació bastant forta, curta, però forta. Al començament la gran varietat i abundantflora que té, és com si estiguessis en una gran moqueta verda. Descens majoritariament obert, excepte en el moment que passem per la part més tancada i fosca on cal un frontal, espectacular!, i la sortida a un gran circ, on sembla que estiguis en mig de la jungla. Queden dos rapels ben llargs i emocionants.

Les Gorgues del Llech - França

2008-07-28T19:37:00.013+01:00

Dilluns 28 de Juliol, festa a Mataró, decidim anar a fer el Llech, pensant que no trobarem gaire gent, i efectivament la sorpresa és que no ens em trobat a ningú, el Llech tot per nosaltres.

Pista desde Perpinyà cap a Prades, al trobar Villerach, pendre pista cap al Llech, pista de sorra d'uns 6 kilometres.

Al parking ningú, excepte un parell de cotxes. Aproximació fins al desvio, uns 15 minuts (la calor apreta), desviament marcat a l'esquerra justament en un revolt, amb la marca d'una X en blau, un camí amb bastant desnivell, mirant abaix és veu alguna fita de pedres, només cap seguir les marques blaves, i arrivem al començament del barranc.

L'aigua perfecte per disfrutar, sense cap dificultat a nivell aquàtic.

Rapels obligat 1, i el tobogan amb corda per a tres metres i un tobogan net.

Entre el grup tenim algún animal, que deu haver estat a Acapulco, ja que repeteix tres salts de cap. L'aigua com mai, no està gens freda!!. Sincerament si no hi ha gent el Llech és un barranc perfecte!!.

Grup de 7 persones, 3 que s'inicien.

SANT ANIOL

2008-07-17T18:23:00.006+01:00

Ens trobem a Sant Aniol. Per accedir-hi, em d'anar direcció Montagut-Oix, Montagut surt un desvio a l'esquerra cap a sadernes, i d'aquest cap a Sant Aniol, si arribem abans de les 9:00 am, podrem intentar aparcar als parkings de més amunt, sinó ens quedarem abaix a la barrera, amb el suplement de 40 minuts extres de caminada. També us recordem que per fer tant el sant aniol com les canals, heu de demanar permís al consorci de la Garrotxa, us adjunto un link perque us pogueu descarregar el document i enviar-ho amb 3 dies habils d'antel·lació, ja que son barrancs que estan regulats, sino ho feu i us enxanpen us busqueu la sanció!!, no costa res fer les coses ben fetes, hem de pensar que si hi ha regulació és que cada cop com més, i encare ho serem més. document.

Sortim de la cadena, direcció a l'hermita de Sant Aniol, passem entre l'hermita i la casa-refugi, creuarem el riu i ens enfilarem cap a munt, veiem fites(pedres), fins arribar al coll on es bifurquen dos camins el de la dreta va cap a les Canals, i el de l'esquerra va cap al Sant Aniol. Agafarem aquest últim, que gràcies alguna persona que tenia moltes ganes de marcar el camí, anirem veient cada 2 metres marques grogues a les roques, per tant no hi ha perdua. Arribarem a zones on s'ha de grimpar, i arribarà un moment on comença a planar i a baixar, creuem una petita tartera i veiem murs de pedra, apartir d'aquí el camí comença a baixar i arribem a l'inici, per ser exactes és el segon rapel, si anessim més amunt trobariem un altre rapel de 9 metres.

Aproximació unes 2:30, descens del barranc 3:00h fent parades. Les formación més conegudes i espectaculars són: el Salt de la Capa, Salt de la toba truncada i finalment el Salt del Brull., El salt de la Capa es pot fer amb corda de 60m, arriba just a una repissa i desde aquí flanquejem per l'esquerra o desgrimpem, anem en compte en aquesta zona perque és on hi ha la Lithodora Oleifolia, espècia protegida.

Al arribar abaix de tot, el Gorg blau, mirant la cascada de front a mà esquerra trobareu una petita cova que hi podeu entrar i investigar. Retorn 1 hora.

REESTRUCTURACIO DEL BLOG : CODI HTML

2008-07-01T17:23:00.001+01:00

Si algú de vosaltres sap com podem a deixar el blog com estava, o sigui amb una estructura normal, que ens ho digui, m'imagino que es va tocar el tema del Html, i ara ni flowers, de tornar-lo a possar bé. Per tant si saveu com podem deixar-ho com estavaus ho agraïrem.

Artigue, Porté i Pas de l'Escanell

2008-06-26T17:40:00.007+01:00

Aquests dos dies que ens agafem per anar a la zona Francesa de l'Artigue i Porté Puymorens, per sortir una mica de la monotomia.
Varem veure fotos de com tenia que ser l'entrada a aquest primer barranc, l'Artigue, hi ha una pressa només passar la cabana de lavabos i planols indicatius, la qual hi ha uns colors (verd, groc i vermell) que medeixen la seva intensitat, el verd en principi és per baixar-lo bé sense cap problema, groc la cosa es possa seriosa i vermell no és practicable. Bé fem l'aproximació (una bona pujada), d'1 hora, entrem a dins i la sorpresa que això baixa un pel fort, les corrents d'aigua arrosegaven amb molta força i apartir del 1er rapel tot era esquma. Veient que era un barranc desconegut i sense saber on ens ficavem, varem decidir donar mitja volta i seguir avançant, un raonament bó i responsable. Queda pendent saber si aquell era el cabdal fàcil per fer l'Artigue, un barranc que en moltes webs hem trobat que pot ser d'iniciació si l'aigua a la presa està en el color verd???.
Bé amb resignació tornem cap a Porté Puymorens cap a fer el barranc de Lanos (Lanox), la vessant del Carlit que s'accedeix desde Porté-Puymorens. Un barranc d'iniciació, l'aproximació és d'unes 2 hores (una mica menys), el paissatge és lo millor de la sortida, ja que pel que sigui és una zona que no està massificada (tenint en compte que hi passa el GR7), varem fer el barranc , pocs rapel, molts destrepes i una tirolina al final per acabar de passar el dia, l'aigua tant en Lanos com a l'Artigue molt freda!!.
Per acabar de passar el dia 23 de juny, i de pas cap a casa, varem para a fer el pas de l'escanell (Vilada). comencem a les 8:35 am. Desde adalt de tot baixa aigua (freda), pensavem que no baixaria després d'una setmana sense pluges, però estava perfecte, per disfrutar. En dues hores i mitja ja estavem al cotxe, just per tornar a casa. L'últim rapel es pot fer amb una corda de 40m, faltarà un petit destrepe (sense aigua) o amb aigua un tobogan sec, però sense perill de fer-se mal.

Varem reinstal·lar una corda de nusos, i ens va quedar pendent un passamà que s'ha de canviar degut al seu estat precari.

Les Canals Cabdal Fort

2008-06-05T15:26:00.003+01:00

Tornem a ser a Les Canals, s'ha d'aprofitar!!, sortida de grup (barranqueros-espeolegs), sorpresa al trobar-nos un cabdal bastant més abundant del passat 12 de Maig, ja només creuar la barrera l'aigua ens arriba als bessons, però sobre tot és significatiu la força que porta.

El pont de després de l'ermita ja no hi és!. L'accés com sempre sense canvis, es va fer bé, tot i que una mica llarg: al final 3h "i pico...". Al entrar al barranc rapidament es va veure una gran diferència de cabdal. En el ràpel zero, és a dir que no surt a la ressenya, ja ens vam adonar que el dia seria llarg: cabdal alt amb recepcions espumoses que t'impedeixen veure si es saltable o no... ja se sap qua amb aquestes crescudes hi pot haver-hi de tot a dins de les marmites. Tot i això anem fent poc a poc... Trobem la marmita trampa inundada fins als topes i apunt per saltar-hi... Anem fent i arribem a l'escapatoria. Decidim tirar endavant amb una petita errada, un dels integrants del grup està a punt de patir un bloqueig mental total que ens tindrà 2h 30' parats... Culpa nostra per no haver preguntat si tots estavem bé per continuar... I encara pitjor, venien els ràpels més tècnics...Després d'un ràpel de 12m que es saltable amb un passamans desde l'esquerra, ens trobem amb dos enllaçats de 15 i 16m. El 1er té una recepció que es blanca. baixa l'Edu i monta un guiat amb un xapa que hi ha fora de la cascada. El problema és que la gent per evitar la cascada entrava al ràpel per la dreta i a la meitat havia d'atravessar la guia... Es complicaven la vida, en part normal per què l'aigua fa bastant de respecte. Un dels integrants decideix baixar sense la corda guia i a l'arribar a la recepció no surt bé i l'espuma se l'empassa literalment. De tant en tant es veu una mà que sobresurt de l'espuma. L'Edu el caça i el treu de l'aigua. Amb un passamans extra (pq la corda que hi ha ara fot pena...) s'arriba al ràpel de 16. Sense problemes... Arribem al punt problemàtic: un salt de 3m net i sense turbulències... Coses extranyes que té la ment humana.. Després de tota aquesta colla de moviments tècnics, el cervell et diu prou en un lloc extramadament senzill... Després d'esperar durant una bona estona aconseguim que salti l'integrant "bloquejat" i muntem un ràpel guiat per tal de que no torni a veure aigua ni en pintura... Pensant que al final s'hauria de baixar la resta en cacolet, la persona es refà i amb una gran dosi de dignitat i cullons acaba el barranc pel seu propi peu... A l'arribar al camí eren les 20:00. sortim corrents i ens plantem al cotxe amb menys d'una hora... En una hora i 15 de cotxe ja estem a Mataró!!!.
Aquí teniu la ressenya:

I els videos dels salts:

Gorgs 2008 - Arnes

2008-05-28T17:11:00.007+01:00

Acabem d'estar a la concentració GORGS 2008 a Arnes (Terra Alta), tres dies de sessions barranqueres, descens de barrancs i sobretot unió i coneixença entre pràcticants i professionals del mon dels barrancs.

Els 3 dies va estar plovent, els barrancs baixavent ben generosos d'aigua, cosa inusual per la zona. L'organització com cada any perfecte!, presentacions, audiovisuals, conferències, col·loquis, venta de material, presentació de fotografia i un bon sopar de germanó.

Nosaltres només vam aprofitar per fer un descens el de la Paridora, accés desde el Toll de Vidre, rigorós descens en quant a permisos, ja que els Forestals estaven i ens van demanar el permís, correcte!!. L'accés caminant va ser d'unes dues hores a bon ritme, a mig camí va començar a ploure amb moltes ganes i poc després començava la calamarsada, tot i axí l'entrada a la Paridora no era compromesa. Un descens extraordinari amb l'aigua que baixaba, per disfrutar a cadasqun dels resalts, rapels i salts. Ens acompanyaven en Nacho, Pady i l'Albert, en Nacho es va llençar desde els 14 metres i quina entrada.

Ressenya:

Les Canals (La Garrotxa)

2008-05-13T16:35:00.007+01:00

Dilluns 12 de Maig varem anar a fer Les Canals el germà sec del Sant Aniol, amb la particularietat de que agafem pluges. L'aspecte de l'aproximació ja ens va donar una ideia de que ens esperaria, només creuar la cadena on es deixa el cotxe, a la baixada creuava un riu d'aigua bruta, remoguda per les fortes pluges, l'aproximació la varem fer en 2 hores. El començament del barranc es podia veure com hi havia arrels d'abres, inclús algun caigut a mig del riu. Tots els rapels amb aigua, les badines plenes.

El terra era o molt relliscos o molt adarent, per tant hi havia tobogans que no es podien fer per culpa del poc lliscament, i d'altres que lliscaven però no hi havia prou profunditat en les badines. Pel camí ens varem trobar a un porc senglar (mort per una caiguda desde uns 90 metres). Equipació bona-regular (la majoria són químics o parabolts). Retorn 1:05 minuts. A mencionar les millores d'un any enrera, la col·locació d'un pont, on abans hi havia un tronc per creuar el riu.

Bé una bona opsció en dies de pluja, ens varem quedar amb ganes de fer el Sant Aniol, que suposem que aniria una mica més carregat d'aigua.

Ressenya Les Canals

Curs monitor-iniciador Escalada

2008-04-02T21:13:00.008+01:00

Ens trobem a Vilanova de Meià, la zona la roca dels Arcs, sector ECAM.

dedicació absoluta a repetir i controlar la manera de com s'ha d'ensenyar les quatre maniobres tant en vies d'escalada esportiva d'un sol llarg, i vies de més d'un llarg. Nusos, conducció de grups i didàctica, maniobres de seguretat, instal·lacions de reunions, unir cordes i rapelar amb suficient autonomia i seguretat. A la nit varem fer vivac a la font de la figuera, també varem tindre una sessió de biologia (flora i fauna) de les zones on practiquem escalada. Al dia següent vam estar repassant sistemes de seguretat. Els peres van estar practicant el pitonatge, i el diumenge van fer la via mi primer amor, equipant-la ells.

Avi Trepador - Montserrat

2008-03-24T10:03:00.006+01:00

Diumenge 23 de març, sortida montserratina, escalada a la zona Montserrat-Sud, de la Paret de la codolosa, la via a fer: l'Avi trepador, via de 3 llargs gens compromesa, amb bona equipació, amb els seguros en els punts claus, si es vol es pot portar un parell de friends, i en alguns trams menys técnics poder assegurar el pas.

Primer llarg, IV amb tres o quatre seguros, però fàcil de protegir, el segon llarg IV+, i el tercer llarg V (no mantingut), amb cordes de 60 metres es arribar amb dos rapels, preferiblement del 3er al 2on i del 2on fins abaix. Via de sol, molt ben protegida del vent.

Llargs: 1er Marià - 2on Ferran - 3er Sergi.

Montserrat - VIA ARANYA (V+)

2008-03-12T11:53:00.007+01:00

Estem a Montserrat, a la zona de les coves de salnitre, anem a fer la via l'Aranya máxim obligat V, si es fa desde abaix de tot hi ha dos llargs més de dificultat VI, però nosaltres comencem, pel camí que surt de les coves, per tant ens saltem aquest dos llargs.

La via comença amb un 1er llarg d'uns 45 metres, dificultat V, el segon llarg, té el primer pas de V+, però assegurat i es pot fer en A0 (màxim V), segueix pujant recte, l'equipació anem variant entre friends, empotradors i algun pitó que hi ha possat.

Arriba un moment que veiem una instal·lació a la dreta sobre una repissa, doncs és allà on em d'anar a fer reunió (ja que si seguim recte vorem que la gent a seguit recte i té que abandonar, per la precarietat de la via) llarg de 30 metres i dificultat V+ (máxim obligat V), el 3er llarg és un diedre sense assegurar fins a la meitat del llarg, fàcil, de V, però amb bones presses, cal superar el primer resalt als 10 metres i després molt més fàcil, arribem a la reunió a la dreta en una repissa on podrem seurens per assegurar. El següent llarg és fàcil III, però precari al haver-hi moltes pedres sueltas, el següent també és de III (que es poden fer seguits), en queden 3 de V, IV+ i V+, per rapelar per la via. Molt recomenable.

Curs Instructor Descens Barrancs Març'08

2008-03-11T18:45:00.003+01:00

Hem estat aquest cap de setmana, al rocodrom de Terrassa fent pràctiques de remuntar cordes, canvi de corda en un rapel, rapel amb superació de nus, desfer un bloqueig (alondra) del company baixant per una altre corda, i varem estar probant de baixar amb valdostano, quan es fa bé, és increiblement perfecte!.

Diumenge ens tocaba fer de profes, en grups reduits de 2-3 persones, anavem practicant tots els coneixements que em estat tocant tant els monitors com els instructors, varem anar a fer el barranc del Clot de Sajolida a montserrat (vinya nova), molt bé per fer pràctiques ja que amb els seus 23 rapels dóna per practicar, però el seu equipament és bastant "regular", per tant si aneu a fer-lo no està en portar alguna cosa, per si les mosques.

Com a organització cap remarcar-ho en Negreta, aquesta vegada, hi hagut, organització, preparació, claretat, i sobre tot el grup s'ha vinculat molt. Per tant aquesta vegada si que hem de felicitar a la FEEC, per la millora, i sobre tot pel grup que ho està organitzant.

Curs Monitor-Iniciador Escalada

2008-03-03T17:57:00.003+01:00

En Sergi, que sóc jo, també comença el curs de monitors-iniciadors d'escalada. el cap de setmana 23-24 de Febrer. Varem anar al rocodrom de Terrassa, per fer totes les pràctiques, els qui impartien les classes eren en Santi Llop i en Pep Capdevila. Els continguts, molt ben estructurats i amb millor preparació que els de barrancs.

Com remuntar cordes fixes, fer vies de més d'un llarg amb total seguretat i autòmia, probar el factor de caiguda, rapel guiat (per baixar a un accidentat), rapel amb trampa (en un mateix rapel canviar de corda o superar un nus; això pel que fa a dissabte, i diumenge triangle de forces, desbloquejar el devallador en tensió, amb seguretat, assegurar al primer, poder bloquejar-lo per treballar amb les dues mans, desplaçar la cadena de seguretat a la reunió, poder anar a demanar socors, i tornar a controlar directament la cadena de seguretat, per baixar al company de cordada; i per últim com despenjar-se des d'un seguro precari amb més seguretat. Pel que fa a la part teòrica, varen insistir bastant en el tema de Factor de Caiguda.

Curs Instructor-Voluntari 2008

2008-03-03T17:52:00.002+01:00

Bé tornem a ser aquí, el passat 26-27 de Gener a Besalú, varem començar el curs d'instructors de descens d'engorjats, i tot s'ha de dir, que va ser un començament millor que el que varem passar l'any anterior. En definitiva molt millor que l'any anterior. Pel que fa als continguts, didàctica, orientació i didàctica. Bé.

El blog es va de vacances!!!!

2007-08-07T11:25:00.004+01:00

Doncs aixos, fa 3 dies varem arrivar al Vietnam i par aquest pais voltarem durant 20 dies...
De moment una mostra fotografica:

VIDEO HO CHI MINH

VIDEO HO IAN

Les Fonts del Llobregat / Salt de la Farga

2007-07-11T17:25:00.001+01:00

Anem cap a castellar de Nugh, abans trobem les Fonts del Llobregat. Un barranc que podem combinar-lo amb algun altre barranc, ja que la seva aproximació és de 0 i el retorn de 3 minuts. Barranc amb molta aigua.
Un primer rapel de 8 metres passant per un bopn canyo d'aigüa, petit resalt, segon rapel de 17 metres, evitant la txorrera d'aigüa, 3er rapel o salt de 4 metres. Últim rapel de 15 metres just pel mig del canyo d'aigua. En conclosió un bon barranc, i especialment per l'aigua que porta i pels temps d'aproximació i retorn. Aquest el varem combinar abans de tot amb el barranc del Jou, per Vallcebre, en quan tinguem més informació i les ressenyes ja les penjarem, un barranc per fer combinant amb dos cotxes, interés per la zona, però cap altre cosa.

Ressenya :

Final Curs Monitors-Iniciadors Barrancs

2007-07-06T18:22:00.001+01:00

Finalment hem acabat el curs de Monitors-Iniciadors de Descens de Barrancs, sense saber els resultats, esperem que no hi hagi cap sorpresa desafortunada.

El penúltim cap de setmana va ser a Coll de Nargó, on varem fer tècniques de conducció de grups, i tècniques en medis acuàtics. Un cap de setmana molt mogut ...
en el primer varem comprovar la força de l'aigua i el que pot arribar a succeir segons el cabdal d'aquesta. la mostre es el petit tobogan i rebuf que hi havia al video, però la succió de l'aigua era bastant forta, varem veure algun que altre drossage. I varem acabar fent l'animal.
El segon dia, vam intentar controlar-nos i fer de monitors-iniciadors conduent un grup de nivell 1 i 2. Montar pasamans amb punts fixos, rapels en simple fugat, i rapels guiats. Gracies a les pluges de la nit abans varem poder aprofitar l'aigua i fer la sortida més acuàtica.

Per últim les proves finals varen ser l'últim cap de setmana de Juny.
Nedar 100 metres amb tratjo de neopré 5mm. (piscina de 25 m).
Tècniques de Pasamans, Rapels guiat i progressió ascendent per corda fixe.
Per últim temes teorics i didàctics.

En resum falta capacitat organitzativa per part de la FEEC. almenys desde la meva modesta opinió.

Forat Negre (Berguedà)

2007-07-06T16:50:00.002+01:00

Ens trobem a la zona de Vallcebre, aprop del Pedraforca. Aquesta vega anem a fer el Forat Negre, el trobarem sec, ja que nomès després de pluges el trobareu amb aigua, això si alguna de les seves marmites hi havia la suficient aigua com per fer equilibri i intentar no sucar-se.

Descens sec, però amb bons rapels, instal·lacions bones, excepte la del forat, que porta temps en mal estat, cap problema però per rapelar. Diversió en alguna de les marmites per veure qui es suca i qui no. La part de rapels deixa lloc a petites marmites amb aigua, encare saludable, la que fa difícil el no caure en ella.

En general, barranc divertit i bon paisatge, per combinar amb algún altre, nosaltres el varem combinar amb el de les Fonts del Llobregat (El dia i la nit), aigüa per regalar i més, un bon canyo d'aigüa, sense perills, rapels controlats i un possible salt o rapel, però heu de controlar la profunditat, ja que hi ha una roca que queda a la sortida de l'esquma de la cascada. l'últim rapel bastant relliscós.

En resum aproximació 0, descens 1 hora (tranquilament), retorn 5 minuts. Perfecte pels ganduls, i a damès tens el restaurant a dos metres de l'entrada del barranc.

Ressenya:

Gorgues del CADY

2007-06-25T18:45:00.001+01:00

Tornem a ser entre vosaltres ara, a les gorgues del CADY, una barranc al massís del CANIGOU, accedint per Vilafranca de Confloent, fins arribar a Castell. Preferible dos cotxes.

Aproximació 30 minuts en baixada i una petita remontada. Comença el descens, aigua per sobre del que seria "Normal", per tant bé!!. Freda com ha de ser per estar on està.

Al principi barranc molt obert, per tant tots els possibles escapes que volgueu (currats, però almenys n'hi ha), el primer rapel, amb un bon txorro d'aigua fa ballar a l'Edu, ens monta un guiat i baixem tots com marionetes, després comença la diversió de tobogans, un rera l'altre, caminar i algun que altre rapel, Paisatge preciós, i comença a taparar-se el cel un pel, són núvols baixos, res serio.

Els tobogans comencen a ser més emocionants, inclús n'hi ha que ens em d'imaginar l'aigua a la roca, més d'un "plantxasso", inclós el meu.

El grup avança bé, cap problema tècnic ni físic. No ens trobem a ningú fent el CADY. El salt, menys dos el resto es veu atret per saltar de 13 metres, "tot tipus de salts", l'aigua arrossega amb força els qui estan dins, s'ha de contrapossar amb els peus per evitar els drossages, aariben els passamans, obligats en segons quins trams, i desaconsellables en altres, n'hi ha fets amb cable d'estendre la roba, bastant precaris, sempre hi ha la possibilitat de variar de pasamans o desgripar.

Rapels amb aigua, però sense problema en la recepció, com a màxim petits rebufos, sempre evitant els evidents. El tobogan de la mort, increible, vist desde tots els punts de vista només dos es van llençar Un parell de ..., adrenalínic.

Barranc Pas de l'Escanell

2007-03-31T11:20:00.000+01:00

Continuem les nostres sortides vers la poca aigua que podem trobar al nostre territori. Decidim tornar a repetir aquest engorjt, molt bònic, llàstima de la poca aigua, per no dir que gens, quina és la nostre sorpresa al veure la primera badina, i baixant l'EDU trobant gel a la primera capa de les badines, gel que es trencava amb facilitat, però que podriem dir que no venia gens de gust ficarsi.

Els rapels són molt complerts, reitero llàstima de l'aigua ja que seria un 8. Com és normal no varem trobar a ningú fent el boig, nomès 4x4 aixecant la pols de la pista. a meitat del descens hi ha una sorgència, que poc a poc anva deixant l'aigua una mica més clara que fins ara, però fins hi tot era escassa. A l'últim rapel ens varem quedar justos, i varem voler probar un tobogan amb una mica de fang.

Haveure si tenim sort per a tots i plou una mica més.

Components: Edu i Sergi. Ressenya :

Inici del curs de barrancs

2007-03-06T16:00:00.000+01:00

El cap de setmana del 24-25 de febrer vam iniciar el curs per fer de monitors iniciadors de barranquismea, pas indispensable cap a un futur a on enviarem a pendre pel cul les nostres respectives feines i muntarem una empresa de guies de barranquisme per viure feliços per sempre més (ja ens agradaria... :P). Poz aixo, que durant dos dies ens van tenir "concentrats" a Mas Gircós, aprop de Besalú, fent el que s'en diu Bloc Comú per a totes les disciplines de muntanya (escalada, alpinisme, esquí de muntanya, descens de barrancs i excursionisme).
El dissabte pel matí vam començar fent 4 hores de primers auxilis: maniobres bàsiques de socorrisme i sobretot el procediment a seguir en cas d'assistir un accidentat a la muntanya. I al final el plat fort: radiografies de gent desnucada, de pelvis arrencades, d'amputacions, fractures... i fotos del mateix pal. Total, que just abans de dinar portavem un bon rollo al cos i teniem unes ganes d'anar a fer barrancs... Però amb un bon dinar, vam oblidar totes les fotos i totes les desgràcies... Tot i això, haig de dir que totes aquelles fotos i les històries que ens va explicar el bomber que ens donava classe van anar bé per agafar una consciència de perill que massa sovint s'oblida. El barranquisme és un esport de risc i els accidents per petits que siguin (esguinços, talls, fractures...) es tornen grans problemes quan estat fotut al mig de la llera d'un riu, amb parets de 100m d'altura a costat i costat i et queden 500m i 4 ràpels per endavant...
Per on anavem? A si... Després de dinar va arribar la classe d'orientació a càrrec d'en Pizza, en Dani i l'Ernest del C.E. de Besalú. Realment van convertir una cosa que de vegades pot ser molt avorrida en quelcom interessant i divertit. No pq el que ens ensenyessin fos més o menys interessant (que ho era...) sinó pq són uns tios la mar de catxondos i divertits. Tota la tarda aprenent a orientar-nos amb un mapa i una bruixola, a traçar rutes en un mapa i seguir camins quasi a cegues... Espero no oblidar-ho massa ràpid. Després de sopar, marxa d'orientació nocturna en grup amb GPS's cedits pel C.E. Besalú. Després, a fer nones, que ja eren les 12 tocades i ens haviem llevat ben d'hora.
El diumenge ens van llevar a crits de : FOC, FOC!!!! Molt efectiu, pq si li dius a la penya que s'ha de llevar no et foten ni puto cas... Total, esmorzar amb coca, torrades, embotits, suc, cafe, carajillo i copa... I després repàs de conceptes intenssiu i a fer una mini cursa d'orientació en grups de tres. Prou interessant.
Després de dinar presentació del curs de monitors (curiós, oi??? que et facin la presentació l'últim dia a última hora...) a càrrec d'en Gabriel. Al principi el paio de l'ECAM semblava un sobretti (i de fet, una mica, ho és) ens va fer portar els bancs a fora de la masia i més d'un va estar a punt de liar-la, però quan ja semblava que la cosa rebentaria, salta el tio i li pregunta a un de primera fila: "Saps jugar a tocar i parar???" i l'altre flipant. Se'l mira i li diu: "Pares" i surt corrents. Tots ens mirem els uns als altres i de cop... sortim corrents!!!. Ja tens a 20 pico tios, de 20 pico anys corrent, empaitant-se els uns als altres, jugant a futbol, a korfball, a fer castells, i altres jocs de cucanya durant 2h. Si es que en el fons tots portem un nen a dins (i alguns a fora...) Però tot tenia una raó... Quan va acabar el rollo jugar, ens porta a tots cap a dins i ens comença a fer reflexions sobre tot el que haviem fet aquella tarda i les seves reflexions i disquisicions antropo-filosòfiques sobre l'excursionisme, l'escalada, el barranquisme i la seva essència. Al final, despedida i cierre, i cap a casa...

Conclusió: em va agradar tot el cap de setmana, la part d'orientació i la convivència amb els paios de Besalú, la part de 1ers auxilis per agafar consciència i la part del Gabriel de l'ECAM que com a mínim a mi, em va motivar bastant de cara a organitzar cursos i a dirigir activitats a la muntanya... Crec que no vaig ser l'únic, pq el Sergi al dia següent ja m'estava proposant el negoci del segle amb el "Grup de muntanya Eslukeyà"... Vol muntar curses d'orientació, i això, em sembla, és només el principi... Quina por em fas, Sergi...
PD: al cap de setmana següent, vaig muntar el meu primer curs amateur (ja que no tinc el títol...) de nivell I d'escalada (vies equipades d'un sol llarg). Em sembla que això de fer d'instructor m'agradarà...

Continuarà...

Kayaking 2004

2007-02-15T21:55:00.000+01:00

Sortida de Kayak pel Congost de Montrebei, una experiència espectacular que desgraciadament potser que no tornem a repetir, degut a la poca aigua que porta la presa i el nivell escas d'aigua que hi ha. Però recordem la travessa que varem fer amb kayaks.

Acampant entre mig de les parets de Catalunya i les d'Aragó.
Comencem la sortida aprenent unes nocions ràpides de fer servir el kayak i en cas de volcada com reaccionar, gràcies al nostre Sensei El nen de Castefa ens en sortim prou bé.
Sortim, al poc temps passem per un pont que creua la presa, l'Edu i en Manel decideixen saltar com podeu veure al video, a falta de barrancs .... .

La sortida un 10, ja que varem anar per la zona de corçà, a l'hermita que hi havia a sobre la muntanya, justament en un moment de tempesta, i sormir aprop de l'embarcadero, que a mitja nit, qui cull**ns es pensa que vindran dos cotxes per entrar en la seva parcel·la i a damès plovent com pluvia. Una nit intensa, pel dematí varem començar amb una boira bastant densa, però justament en al ficar-nos a l'aigua va començar a desapareixer i ens va brindar un dia explendit.

Quan es comença a visualitzar el congost no creus que sigui tant enorme, però una vegada hi ets a sota és increible. Desde l'entrada al Congost veiem la gent passant pel camí a sobre nostre.

I finalment l'arribada, per cert vam trobar una mica de vent encontra i es feia interminable, no avançaves mai.
Esperem poder tornar a fer-ho algun dia, ...

Components: Oriol, Griselda, Raúl, Maira, Manel, Gemma, Lu, Edu, Paco, Amalia i Sergi

Guara 2005 - Barrancs

2007-02-15T21:06:00.000+01:00

Recordem la sortida que varem fer el Maig del 2005 a la Serra de Guara, per anar a fer El Mascún Superior, Mascún Inferior, Ferrata de la Virgen, Barranc de la Virgen y Oscuros de Balced.
La sortida va ser en grup, dormir al camping de Rodellar, llogant un bungalow per a tots, encare que es podia dormir fora.

Comencem anant al Mascún i la Virgen. Sortida ben d'hora i sobre les 3:00-3:30h entre menjar i encaminar bé el camí. Trobem uns francesos que saben els talls de camí i fan draçera, després ens els tornem a trobar en el descens, per cert bastant capul..... .

Una vegada passem els foscos i acabem el superior comença l'inferior sec, exceptuant d'alguna badina que encare podem aprofitar per refrescar-nos. Entre el Mascún i la Ferrata de la Virgen, anem trobant els frikis de l'escalada penjats en les coves pujant grau, un altre dia tornarem.

La Ferrata molt guapa, curta, però amb bon ambient, sobretot adalt de tot on se surt cap a una fisura que queda penjant de la roca i la sensació de pati és perfecte. Intentem trobar un camí que ens porti directament al barranc Sec, de la Virgen, no és gens recomenable, únicament si fas la Ferrata, tres rapels secs i cap al Camping.

Un bon sopar al camping i a dormir.

a l'endemà anem cap a Oscuros de Balced, un bon barranc sense cap tipus de dificultat, una bona aproximació, portar bon calçat perquè es baixa per una tartera (hi ha camí), en aquest descens podem dir que varem sortir bé a la foto, la càmara estava girada!!.

Barranc acuàtic, amb pocs rapels i amb bastants resalts, acabant en una badina per anar practicant els salts. El retorn 1/2 hora de pujada, i al cotxe.

Vilanova de Meià - VIA CAMEL

2007-02-14T13:01:00.000+01:00

Ja som aquí a Vilanova de Meià, encare que de nit ens ha costat un pel de trobar-ho, ja som aquí, l'Oriol, l'Edu i en Sergi. Volem passar la nit a l'hermita que hi ha abans d'arribar a la Roca dels Arcs, després de fer uns quant quilometres per pista arribem, i si algú es pensaba que estariem sols i faria un pel de yuyu, pos no, vam trobar la concentració més gran de Frikis de Vilanova. Ens van donar la nit i sort de la mala visió de l'Edu sinó la "liem". Passat la nit de sorolls i crits, ens centrem en la via Camel, clàssica dintre de la Roca dels Arcs.

Via d'uns 150 metres de 5 llargs. Repartits: 1er llarg Edu, 2on i 3er Sergi, 4art(flaqueig), 5er Sergi i 6er Oriol. El primer llarg, fàcil amb un petit extraplom al final del llarg i reunió. El 2on i 3er llargs són fàcils, però finets i per una fisura de mans. El 4art llarg és el més macu i més expossat, un flanqueig amb bona presa, però amb un bon pati. El 5er llarg recte i finet; per últim el 6er llarg el més fàcil de IV-, i cap amunt, foto de rigor, i cap a avall. Via molt recumenable.

Escalada a l'Octubre del 2006.

Components: Oriol, Edu i Sergi

Pujant grau a Banyadores...

2007-02-05T10:54:00.000+01:00

Ahir vam anar amb el Sergi, l'Oriol, en Manel i en Jordi a Banyadores a "trepar" pel matí...
Varem començar fortets: 6a (R.I.P) al sector Amazònia... Va costar pero la vam repetir unes quantes vegades per coneixer bé la via... Després varem anar més a l'esquerra del sector a una via de placa: 6a (Via del Vespino) placa pura i dura...
L'Oriol encara en tenia ganes i camí del sector Yosemite vam pensar: si vol guerra, 6b+ El deesplom de l'erudit. Després d'un primer intent, la va alliberar i la vam tornar a probar (el Sergi i un servidor..) per enèsima vegada... I voilà!!! primer encadenament en top rope de la via sencera. Una via tipus Heman amb empotrament de punys a la fissura... tot el mèrit per l'Oriol, que havent dormit dues hores, va aguantar com un campeón i va demostrar que escalar es com anar en bici, no s'oblida... Aquí teniu un parell de videos: la via del Vespino (Oriol) i el desplom de l'Erudit (Edu)...

Mentrestant en Manel i en Jordi va agafant mono i cada cop estan més MOTIVATS!!! ja van obrint vies de IV+ de primer...

Ens la veiem...

Edu

PD: Per cert, m'hai de comprar uns gats nous pq els que tinc ja fan una mica de pena... i el que és a la placa... l'Oriol m'anava dient: patinen una mica els teus gats, no???

Escalades a Montserrat

2007-01-28T20:58:00.000+01:00

Anem a fer una petita introducció d'aquesta escola d'escalada com és Montserrat, per a mi, la meva escola, el meu orígen dins de l'escalada.

El conglomerat és la seva formació rocosa, tan podem trobar vies d'escalada esportiva, com vies clàssiques, que són la seva atracció. Com a zones Montserrat és un món, anomenem unes quantes com poden ser, la paret de l'aeri, la zona d'agulles, de gorros, sant benet, Montserrat Sud, etc... Una de les seves "agulles" més emblemàtiques és el Cavall Bernat, que venint desde Monistrol s'imposa al costat de la paret de l'aeri. Últimament s'està reequipant moltes vies, ja clàssiques, per químics, però encare les vies de Montserrat amaguen el seu encant d'equipació antiga.

Montserrat també amaga dins seu Vies Ferratas com la Teresina, el joc de l'Oca,... barrancs, com el de la Vall mala, el tres en raya,...

I sobretot atrau a milers de turístes pel Monestir i les seves concentracions tant eclesiàstiques, culturals i populars.

En definitiva que apartir d'ara comencem a detallar sortides i escalades de Montserrat. i demostrar així la nostre arrel Montserratina.

Cal a dir que podem explicar tot tipus d'histories gràcies en Ferran el nostre amic-introductor dins d'aquesta maravella, com és Montserrat.

El primer Salt

2007-01-26T11:54:00.000+01:00

Us avanço les fotos de demà que l'Edu i cmopanys aniran a provar de fer salt amb paracaigudes, he pogut avançar-me i fer aquesta foto, són l'Edu i la Mónica.

Apa Siau.

Barranc Fonts de la Glorieta

2007-01-18T19:57:00.000+01:00

Estem a Mont-ral, sí zona d'escalada, passem uns dies fent totxitos i cap l'aigua, per cert cal mencionar l'ho cutre i "guarro", i possats a dir-ho l'ho malament que està portat el Refugi de Mont-ral.

El dia es lleva perfecta, amb fresca, però serè, l'accès a les Fonts de la Glorieta és molt ràpit, i l'aproximació és d'una 1/2 hora. Llavors és quan comença a sentir-se l'aigua provinent de les surgencies, que fan aquest barranc, un bon passeig, i molt bon lloc on debutar. Aquesta vegada el grup s'ampli som 4, La Mónica, l'Amalia, l'Edu i en Sergi, els dos primers ràpels ens serveixen per ensenyar a les nostres dos alumnes a rapelar i sobre tot a intentar teure la por!. Comencem a remullar-nos, el primer mini-tubogan, i és aquí on s'aprecia la temperatura de la surgencia, está bastant freda.

El barranc continua sense cap dificultat tècnica, resalts, algún que altre saltet. Un parell de ràpels de 14 metes, el primer molt maco; en definitiva un barranc per passar-ho d'allò més amb gent que s'inicia. Els últims dos o tres salts són més opcionals i un pel més tècnics, i per acabar bé el dia, la posibilitat del gran Salt!!, en el grup, hi ha el "macho", que va saltar de 15 metres, els damès ens ho vam mirar desde adalt.

Agraïments a la Mónica i a l'Amalia per acompanyar-nos i passar uns dies explendits. S'ha de repetir!!!

components : Mónica, Amalia, Edu i Sergi

Ressenya:

Recopilatori de les Gorgues de Nuria

2007-01-15T16:32:00.000+01:00

Fem un recopilatori de les Gorgues de Nuria, fet de totes les maneres, i amb tots tipus de cabdal. Barranc tècnic, depenent sempre del cabdal d'aigua, amb aigua justa és un barranc molt entretingut amb tot tipus d'accions, salts (amb alçada), tobogans, i bons rapels.

El primer tram podriem dir que és el més explosiu, i engorjat. I el segon tram, de bona intensitat, i més obert que l'anterior.

Per accedir-hi, arribarem a Ribes de Freser i anem direcció Queralbs, passem l'estació del cremallera i el primer revol a la dreta, seguirem avançant i ja veurem l'entrada al camí que porta a la Vall de Nuria. És un camí d'unes 2-2:30 de pujada seguint el riu Freser, passant per ponts de pedra. Les gorgues comencen justament en la presa que hi ha més a munt del pont del sastre.

Quan passem més de 2-3 dits per damunt de la presa seria bó abstenir-se d'entrar-hi (és un consell, però depèn de cadasqú).

Han reequipat bona part de les instal·lacions amb químics, i pasamas d'acer, l'últim rapel abans del salt del sastre l'han reorientat, i ara és més accesible per fer el rapel, abans hi havia una padeleta per montar-ho.

En el primer tram hi ha un parell de resalts, un petit tobogan i després comença la diversió, un tobogan que s'ha d'accedir amb corda fixe. Rapels, salts i tobogans (opcionals), fins arribar al Pont del Sastre.

Aquí finalitza el primer tram, i em de baixar direcció Queralbs, fins que trobem un altre pont de pedra, és aquí on comença el segon tram. Destacar un salt d'uns 6 metres i l'últim rapel, que pot fer-se tobogan o inclús saltar-se, evidentment no és el meu cas.

No fem els dos o tres últims rapels, degut a que sino, passariem per sota de l'estació del cremallera i he de remuntar fins el cotxe, per tant acabem abans i remuntem un tros fins enlleçar amb el camí que ens porta directament al cotxe.

Tenir en compte el grup de persones que anem, l'experiència i possibles crescudes, ja que vindran influenciades pel que passi a la vall de Nuria.

Última sortida Gener del 2007, algun tros de gel, l'aigua realment freda (Neopré de 5mm), poqueta, però la justa per fer els tobogans.

Ressenya:

Barrancs Fontanella, Boixols i Ferrata d'Oliana

2007-01-15T16:03:00.000+01:00

Bé aquesta vegada ens anem a Coll de Nargó, on pasarem les nits fent vivac per sobre del poble, en una zona d'escala esportiva, per cert dies de sense lluna i amb bona visibilitat, una nit d'estrelles perfecte. Comencem el matí amb molt de fred, i ens dirigim al Barranc de Boixols, deixem el cotxe al final del Barranc, i remuntem durant uns 30 o 40 minuts fins el poble, l'hem de creuar i passar el riu, allà comença en engorjar-se i el barranc es presenta amb surgencia, ja que veient-ho abans no hi havia gens d'aigua. L'Edu i en Sergi com a dos "campeones" fan el primer salt sense gorro, NO!!! està gelada.

És un barranc bastant acuàtic, de salts curts i bones instal·lacions, llàstima que sigui curt. L'últim salt o rapel va directe a un badina considerable, en el que si deixem la corda fixe, es pot anar saltant.

Ràpidament marxem direcció la Seu, justament després de passar el poble de Coll de Nargó, anem cap al barranc de Fontanella, bastant més llarg que l'anterior. deixem el cotxe en una P a la dreta, creuant el Riu Segre, aprop hi ha una zona d'escala esportiva. L'ascenció es fa per una pista que puja fins el poble que queda a l'altre banda del barranc, carregats amb tot el material, anem comprovant que ha estat innutil de portar tant de material, ja que el barranc està totalment sec.

Per altre banda podem comprovar les cavitats d'un barranc sec, formades per milions d'anys i les formes que van adquirint, és un barranc que es va engorjant a mesura que nem acabant, entrem en la zona més engorjada, i aixecant la vista, tres badines més endevant, veiem el color groc i blau d'una saca, l'ambient comença escalfar-se, sort que en el mini grup, hi ha un Boy Scout, i agafant-se a la seva nevalla i el pal de Moises, s'encamina cap a la zona a investigar qui hi havia.

Nomès vam trobar la saca, però l'aventura va estar bé, hi ha 3 rapels bastant llargs i amb molt bon ambient., retorn curt i cap a Coll de Nargó.

Segon dia, tornem cap a casa però abans anem a fer la Ferrata d'Oliana, el dia ens acompanya, ja que fa una temperatura fresqueta. Consell evitar hores de ple sol, per fer aquesta Ferrata. Començem a fer la ferrata, i queda clar que és una de les més complertes de Catalunya, un bon ambient, paisatge perfecte, una bona longitud i amb alguns pasos tècnics.

Canal del Cristall - CADÍ-MOIXERÓ

2007-01-08T14:58:00.000+01:00

Dia 6 de Gener del 2007, dia de Reis, i que millor que celebrar-ho de la millor manera que t'agrada.
Sortida desde Puigcerdà sobre les 8:00 a.m., direcció Martinet de la Cerdanya, una vegada passem per Martinet, hem d'anar direcció Montellà i després Estana, un preciós poblet situat en mig del paratge del Parc Natural del CADÍ-MOIXERÓ, està situat a uns 1.500 metres d'alçada. Si creuem el poble ens duu fins un aparcament on deixem el cotxe i on comença l'excursió.

Sortida sobre 8:45 a.m., comencem a caminar, uns més ràpit que els altres, i fent les parades de rigor, el camí és ric en flora, no presenta cap tipus de dificultat nivosa, i seguint les marques del PR ens porta directes al Prat del Cadí, a uns 1.800 metres d'alçada, aquesta vegada amb molt poca neu, i des d'on podem contemplar el maravellós espectacle de la serralada del CADÍ, i podem visualitzar el nostre recorregut cap a la Canal del Cristall, aquest any amb molt poca neu, gens transformada, i a la part de adalt amb parts de neu crosta.

Començem a pujar-hi, el camí d'accès tot marcat amb les marques del PR i amb fites de roques, fins a peu de Canal, sense neu fins ara. Comencem a endintrar-nos dins de la canal, poca neu i roca és la tònica que ens espera, un dia espectacular, sense vent, i temperatura fresqueta.

Comencem la pujada-grimpada, a mitja canal comença a trobar-se més neu crosta, però sense cap tipus de dificultat i sense grampons ni piolet, el Sherpa Edu va pel devant i l'Oriol i jo el seguim, ja som a l'últim tram de la canal on hi ha una petita grimpada en roca i ja som a d'alt, alçada uns 1.500 metres, i són aproximadament les 12:35 p.m., un dia espectacular, veiem tota la part del Berguedà i Ripollès envoirat, i de lluny sobresurt Montserrat, és en aquests moments de superació i satisfacció on realment veiem recompensats tots aquest moments de patiment i esforç.

Comencem la baixada amb un ritme més alegre, com anecdota cal a dir que en Sergi es va en dur un bona pala de neu dura, que el Sherpa Edu li va "donar", i com ja veurem en uns altres capítuls futurs li serà retornada, ei sense rencors, je, je. La baixada sense cap tipus de dificultats, i ja som al Prat del Cadí sobre les 13:45 p.m.
Com a comentari : una excursió molt aprofitada, i espectacular pel paisatge. Al marxar varem fer una petita parada per fer unes fotos a la casa de l'Amalia.

Felicitació de Nadal

2007-01-02T00:02:00.000+01:00

Una bona amiga m'ha enviat aquesta targeta de felicitació de Nadal...

Valtros mateixos.... Bones festes a tothom i que el 2007 us porti tot allò que el puto 2006 de merda no ha volgut... Per cert, el 2007 és l'any dels Sagitaris o sigui: Sagitaris a muerte!!!!

RESSENYES - BARRANCS

2007-01-01T21:56:00.007+01:00

Ressenyes de Descens de Barrancs

Catalunya :

Girona
Barcelona
Tarragona
Lleida

Espanya :

Reste Península
Illes Balears

Europa :

França
Reste

SONRISAS DE BOMBAY

2006-12-21T10:23:00.000+01:00

Bé ja tornem a ser aquí, però aquesta vegada canviarem la nostre filosofia, i ens centrerem més en la gent necessitada, i presentar-vos una web on creec que és important que us mireu.

www.sonrisasdebombay.org

Les Agudes, Ruta dels Castellets (Montseny)

2006-12-18T12:13:00.000+01:00

Una nova matinal, pel que fa aquests dos aventurers i bojos de la muntanya (un més boig que l'altre). Sortida desde Mataró sobre les 7:00 am, direcció Sant Celoni, encara no havien posat els carrers, era massa d'hora... Seguim direcció Santa Fe del Montseny i amunt, passat el "magnific parador" per fer carn a la brassa, deixat a la dreta seguim direcció Viladrau, anem seguint la vista en secció de les agudes i de la ruta dels castellets, i més o menys quan estem en perfil amb els castellets, hi ha un camí que puja per l'esquerra (direcció Viladrau), deixem el cotxe just davant de l'entrada, a l'altre costat de la carretera, son les 8:10 am, comencem a pujar a bon ritme, els primers metres es fan sense cap dificultat tècnica, un seguit de revolts i pujades en porten a un primer turó on podem visualitzar el camí que haurem de seguir crestejant per arribar al cim de les Agudes, des d'aquí veiem el cim del Matagalls, i part del Pirineus. Seguim pujant seguint les marques Roses (segons l'Edu), que hi ha als arbres i fites de roques pel camí. Just arribem al primer coll on pleguem els bastons i els guardem.

Comencem la grimpada, és en aquest moment on canvien de color, s'ha d'intentar seguir les marques grogues, i així ho fem. Comencem a veure al·licients a la pujada, hi ha verglass a les vessants més encarades al nord i a les arestes, totes emblanquinades... Podriem dir que es podia fer patinatge. Sobre les 9:20 am arribem al cim de les Agudes, som els primers, NO HI HA NINGÚ MÉS, són aquests moments en els que seus i comences a contemplar el paisatge... El silenci... Això és mitja vida, val la pena l'esforç... Des d'aquí podem veure el començament dels pirineus amb el Canigou, Puigmal, Pirineus andorrans, naturalment el Matagalls al Nord-Oest, seguint al fons, sobresurt de la boira, Montserrat.

Decidim començar a baixar, amb cura ja que les roques estan bastant lliscants, per seguretat anem variant, una part de crestes amb una part del camí... Com sempre, ens acabem liant i fotent-nos en el típic "berenjenal" a on més val baixar que pujar però a on la cosa es complica... Finalment i després d'un tram de tartera, i un altre de desgrimpada "arriscada"arribem al camí... Comencem a correr i baixar les pendents com si fossim a les dunes del desert, però amb les fulles de faig caigudes recentment... Arribem al cotxe sobre les 10 am. Amb una pendent tant forta de baixada que l'Edu pot frenar gràcies al seu cotxe, que l'amortigua i li frena el pas i de pas s'emporta un "bollo" a la xapa.
Consell: sempre que hi aneu, porteu una garrafa d'aigua per omplir a la font que hi ha 4km més avall, és boníssima!!.
Sortida per aprofitar un matí. Es pot enllaçar fent el Turó de l'home o, amb més temps, el Matagalls.

Sortida Mallorca (Sa Fosca i Mortitx)

2006-12-13T12:01:00.000+01:00

SA FOSCA (GORG BLAU)

Sortida viable i molt aconsellable. Varem sortir divendres al vespre amb Iscomar, un bon son i ja som a Palma de Mallorca, l'única anecdota, haver de despertar al conductor del bus que ens portaba a Palma que s'havia dormit dins del bus.

Primer dia Gorg Blau o Sa Fosca combinat amb el Torrent de Pareis (amb arribada al mar). Desde Palma potser es tarda 1 hora en cotxe (1/2 trajecte de conducció amb corves), es comença en un xiringuito (depèn de l'època que es vagi està tancat). Una aproximació de 1/2 hora per un caos sec de roca calcaria. Varem començar a mullar-nos de mica en mica, cal a dir que, per l'època que varem anar, nomès vam trobar aigua per mullar-se al començament dels foscos, abans era un joc de ràpels i, això si, unes vistes impresionants.

Ens anem aproximant cada cop més a la zona dels foscos, es comencen a engorjar més les parets per sobre nostre, i es respira un silenci profund.

Abans d'entrar-hi hi ha l'únic "escape" que, sincerament, s'ha d'estar molt apurat per fer-lo servir ja que podriem dir que es bastant delicat. (Per no dir que es un suicidi, ja que si vols utilitzar l'escapatoria es pq estas apuradillo, i francament si estàs apuradillo tira avall pq amunt es "la muerte").

La zona dels foscos comença i és hora de fer servir el frontal. Consell: portar frontal o alguna llanterna de recanvi, si ens quedem sense llum, ens podem donar per morts. (La foscor es absoluta...)

Consell portar un bon llum, ja que l'espectacle de les cavitats en la zona dels foscos és impresionant!!.

Acaben els foscos, parada per fer un mos, els paisatges són impresionants. Comença el descens pel Torrent de Pareis, un caos de blocs inmensos, bastant exigent físicament, que ens durà directes al mar, de la platja de Sa Calobra.

Sortida molt aconsellable, per la varietat de paisatges i emocions que van sorgint.

El noste horari va ser:

Aproximació: 1/2 hora

Descens: 7 hores

Retorn: 1/2 hora

Cal dir que tot va ser gràcies a l'hospitalitat i la logística d'en Soler, un bon company d'equip.

MORTIXT

Comença el segon dia, aquesta vegada optem pel barranc de Mortixt, molt aprop del de Sa Fosca, molt més curt, però més acuàtic. Per accedir-hi es comença deixant el cotxe a la carretera al costat d'aquest rètol (veure foto). (Hi ha un camí de terra que baixa fins al refugi, però desconec la normativa d'aquest camí, si és que en té...). Comencem a caminar deixant el refugi a ma dreta, poc després ens encaminem cap a una enforcadura molt visible. Comencem a descendre per un camí evident i amb fites de pedra. Es comença a evidenciar el començament del barranc, ja que és un camí ample ple de rocs erosionats, tot sec. Controlant l'alçada amb un altímetre comencem a veure el principi del barranc, juntament amb uns nois de Mallorca comencem a el descens de veritat, millor dit a saltar!!.

És un barranc molt acuàtic, val la pena perquè els salts i tobogans que hi ha estan molt bé. Hi ha un parell de ràpels obligats. En totes les badines hi ha cordes fixes per si es vol remuntar, preferiblement dexar-hi de noves, ja que l'estat de les que hi havia era precari. Finalment arrivem a l'objectiu d'aquest barranc, el salt al mar.

Hi ha la possibilitat de poder saltar al mar deixant una corda fixa, no va ser el nostre dia, ja que la mar estava molt moguda i era perillós saltar, vam poder evidenciar la força de la mar, ja que a´l'última badina l'aigua ja no era dolça sinó salada i està a més de 5m d'altura...

El retorn, després de l'últim rapel, sortint de l'aigua a mà dreta. S'enfilen uns cables, que ens serviran per assegurar-nos i remuntar en ziga zaga, fins uns 40 metres d'alçada, en aquest punt és on es pot seguir per amunt enfilant-se per esmolades roques, o baixar fins el rapel de 20m, on s'hauran deixat les cordes fixes i es podrà remuntar per elles, els qui els hi agradi caminar que segueixin per dalt (ull en caure, i amb les roques, són molt esmolades). Una vegada remuntem anem a parar de dret al camí inicial del barranc. A destacar la vegetació... Unes plantes amb les fulles asserrades que et destrossen les cames... No hi aneu amb malles o pantalons curts, o acabareu amb les cames fetes pols...

Per cert varem arribar abans de temps en el lloc i hora indicats, i clar el mes de novembre quan acabes de fer un barranc, si t'has d'esperar una bona estona passa això.

components : Edu, Sergi i com a suport logístic Soler

2006-12-12T13:18:00.000+01:00

Hey companys, ja sóc aquí. A partir d'ara ja som dos els que presentem la muntanya i els seus al·licients de gaudir-la, això sempre amb civisme. Els qui entreu, heu de saber que acabeu de entrar en un mon d'imatges i experiències fantàstiques i que donen ganes de seguir estimant la natura.
Sergi

Bretxa de Roland i Mont Perdut

2006-12-07T13:51:00.000+01:00

Un cop inaugurat el blog, ja podem passar a l'objectiu principal d'aquest blog: deixar registre de totes les sortides que fem, amb fotos, comentaris i ressenyes. Poc a poc espero fer-ho de manera retropectiva per tal de que tot allò que ja hem fet també aparegui.
Comencem doncs: aquest pont de la puríssima (la 1a part de la setmana) hem anat a la vall d'Ordesa (Refugi de Goritz) a fer el Mont Perdut. La pujada el refugi, per les Clavijas, dura, ja que anavem bastant carregats amb tot el material d'hivernal i el menjar (~4h). Neu just a l'arribada al refugi, i boira pixanera durant la pujada. Al dia següent, excursió a la Bretxa de Roland. Al principi del dia molt ennuvolat. Varem anar per la ruta de la cova de Casteret. I just en aquell punt de cop va canviar el dia: un solano de la ostia. Varem fer una parada per recarregar piles al vivac que hi ha al costat i varem tornar al refugi baixant perl costat del caos, amb neu fins als genolls i de baixada... Un plaer, semblava que estiguessim esquiant...

Al final 8 horetes d'anar i tornar i un bon escalfament pel dia següent...

Al matí següent millor dia pero més vent... Esmorzar i començar a pujar... Grampons al cap de 30' i neu a fondo tota l'estona... El vent no parava i cada cop hi havia més neu volant... El Sergi es va rallar i va dir: avuí no es el meu dia... Es va quedar porai a practicar canals... Vaig començar a pujar tallant camí per no anar fins al Ibón Helado... i em vai plantar a l'aresta 300m més amunt després d'obrir traça i deixar-me les piles... Un cop a l'aresta em vaig esperar a que arribessin una parella de navarresos que veníen 10min darrera... Es van encordar i jo em vaig assegurar al piolo amb una baga llarga... I cap amunt, tornant a obrir traça camí de L'Escupidera... La vam flanquejar per la dreta i finalment després de 4.5h ens vam plantar a dalt del cim... Fotos i vídeos de rigor amb una ventolera considerable... Sense gaire visibilitat, les fotos van quedar deslluides...

He fet el cim!!!!

La baixada molt més senzilla, corrent a tot drap: 1h 45min i a Goritz...

Al dia següent cap a casa... 2h i al cotxe... 4h més i a dinar a casa...

Tornarem amb els esquís....

Inauguració Blog

2006-12-07T13:45:00.000+01:00

Hey penya, queda inaugurat aquest blog... pel que veieu al títol, queda prou clar... Parlant amb el Sergi i pensant en una paraula que definís allò que ens agrada als dos, varem pensar: si mai ens pregunta algú com som o com ens definim: ens agrada la muntanya, i la necessitem per tal de no tornar-nos bojos a la ciutat. Qualsevol que vulgui saber que ens marca el caràcter, que miri la pàgina pq això es el que hi ha... Eslukeyà...

Barranc Torrent de la Corva

2005-02-01T10:38:00.004+01:00

Sortim direcció Vic-Ripoll-Puigcerdà, al arribar a la població de Ribes de Fresser, i després de passar l'estació de trens, hi ha un pont per creuar el Fresser cap a la dreta direcció el poble de la carretera (GIV5263) puja uns5 km, abans d'entrar al poble, surt una pista per l'esquerra que et porta al Coll de . El camí va fent curvas molt tancades, la primera a l¡esquerra i després una altre a la dreta, uns cents de metres i creua el Coll de la Por-tella. Cresta rocosa de la Serra de Perramón. Corva molt tancada a l'esquerra, pista abandonada. A 200 metres de l'entrada, un pla a la dreta, que per un forta pendent ens porta al torrent. Es aquí deixarem el cotxe. Una vegada aquí seguirem pel torrent i ens aniran encaminant un seguit de resalts i rapels, algun d'ells amb molt d'ambient.

La sortida del barranc es pot fer de diferents :
La primera opció és fer el 4 rapels que queden després del pont de roca i sortir per la dreta per una canal a la dreta, equipada amb cables d'acer. Al arribar a una pista anirem direcció a l'esquerra i aquesta anirà agafant una tendencia a la dreta, aquesta ens portarà directament al cotxe.
La segona opció consisteix en sortir 2 rapels després del pont de roca, per un camí que també està a la dreta i ens portarà a la canal, que posteriorment ens portarà a la pista que porta al

La tercerta opció és fer el descens integral, fins que ens porti al Restaurant, que porta a la carretera de Ripoll a Ribes, per fer-ho així necessitarem dos cotxes.

GORGUES DE LES CANALS

2005-01-10T14:30:00.002+01:00

Sortida al Barranc de Les Canals, germà del famós Sant Aniol, a la zona de Sadernes. Barranc sec en la majoria de l'any, excepte després de fortes pluges. Varem anar al Setembre del 2006, erem 7 companys.

L'ascens és distret, ja que s'han de creuar rierols, roques, zones herboses i passar per davant de l'ermita de Sant Aniol, això sí, l'ascens és aproximadament unes 3 hores. Passada l'ermita, hi ha un coll a on justament on es bifurquen els camins cap anar a Sant Aniol o bé a les Canals, s'ha de parar atenció!. La segona part de l'ascensió a les Canals podriem dir que és un pel més inclinada que la del Sant Aniol.

Comencem el barranc tot i esperant un xic d'aigua, però no és així, el barranc va sec, i l'única aigua que ens trobem és a les badines i no fa massa bona pinta. És un bon moment per anar practicant rapels guiats, per no haver d'anar "sucant" el neopré per l'aigua.

Hi ha força varietat de rapels, i s'ha de tenir en compte que hi ha dues badines "trampa", ja que seques obliguen a deixar cordes fixes per a la seva ascensió. A la primera es pot esquivar bé, i la segona ens vam trobar cordes fixes posades per poder remuntar. En definitiva és un barranc per practicar tot tipus de maniobres de rapels, amb aigua ha de ser molt dinàmic. El retorn ens deixa per sota l'ermita i s'ha de seguir el camí cap per on hem vingut.

Amb Aigua:

GORGUES DE SANT ANIOL

2005-01-01T10:03:00.005+01:00

Les Gorgues de Sant Aniol, situat a la comarca de la Garrotxa, direcció Montagut-Sadernes. Per accediri-hi, mirare'm de deixar el cotxe al parking de més amunt possible. Pasarem la cadena, i anirem creuant el riu un parell o tres de vegades, direcció a l'hermita de Sant Aniol d'Aguja, que també trobarem el seu refugi, aquest serà el punt de fi del barranc, i per on tornarem pel camí original. Creuem el riu entre l'hermita i el refugi, anirem veient les fites (pedres) que ens van marcan el camí, justament al coll de ****, trobem la desviació per anara fer Les Canals, camí de la dreta, o Sant Aniol camí de l'esquerra. Prenem el de l'esquerra, el camí comença agafar alçada i trobem fites de color groc, molt ben marcat. Arribem a una part on hem de fer una petita grimpada, apartir d'aquí el camí comença a desviar-se cap a l'esquerra i a suavitzr el seu pendent. Creuem una petita tartera, i murs de pedra. Un camí gira a l'esquerra i avall, és aquest el que ens portarà a l'inici del barranc. Comença el descens, una petita passejada ens porta al primer rapel a l'esquerra amb un passamà; després d'aquest anem trobant un seguit de rapels i salts, fins arribar algran circ del alt de la Capa. Aquest es pot fer amb una corda de 60metres, just, però arriba, si empalmeu dues podreu evitar la desgrimpada (amb 60m. és suficient); progressem i arribem al Salt de ***, un rapel de 12 metres, i seguim avançant uns 50 metres fins arribar al Salt del Brull, un primer rapel d'uns 30 metres i un segon de 8m; les instal·lacions dels ràpels importants, estan ben equipades. Per acabar es pot fer l'últim salt, al Gorg Blau, una tolla inmensa, on com annecdota hi trobem ua petita cova, sota el salt. Des d'aquest punt arribem a la font que hi ha radera del refugi Barranc Regulat pel Conscorci de l'Alta Garrotxa, us linko el document qe teniu que omplir i enviar 3 dies abans d'anar-hi; 10 persones per dia, com a màxim. Document.

Ressenya: Mapa: